I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.


العربية    
castellano _ català _ english_


Ru'a [الرؤى visions]
videos & texts





una intersecció entre el pensament crític occidental i el rizoma islam
una deconstrucció del monotip mediàtic sobre les realitats islàmiques
una reflexió sobre la imatge i la seva relació amb el somni i el visionari, sobre la capacitat de les imatges de projectar realitat


......


És un projecte obert de recerca entorn les visions contemporànies que tenen per referència la cultura islàmica (*). La voluntat amb la qual iniciem aquest viatge no és la d'oferir una visió panoràmica, ni de donar notícia del que succeeix en un camp tan extens i complex. Si no la d'aprofundir entorn a certs punts d'intersecció entre tradicions diverses, els seus mecanismes de realitat, conflictes d'imaginaris  i en últim extrem sobre la pròpia noció de visió.

Visions en vídeos, textos i trobades que mostren presencies absents, allò que encara no és, però la condició de possibilitat del qual s’anticipa, realitats distorsionades o desconegudes per la pressió de l’evident, pel vel de les imatges i estereotips construïts a mesura de les urgències d’una alteritat,… de les que sovint la creació artística tampoc s’escapa.

Visions conscients de que en l’alteritat és la pròpia identitat la que es posa en joc, el coneixement del suposat altre és així una condició de transformació i una possibilitat d’apertura del coneixement propi.


Visions sobre dispositius clau en la construcció de la realitat: la pròpia noció de visió i del visible, del real i l’imaginari, però també dispositius socials com: espai interior i exterior, privat i públic, gènere i transgènere,…o del poder polític: com nació, fronteres, i els diversos mecanismes d’exclusió o de reclusió de “l’altre”.
Visions amb una especial atenció a les interseccions contemporànies entre el pensament crític occidental i el rizoma islam.

En aquest sentit Ru'a vol aprofundir especialment en la intersecció referida al concepte de visió i el que allí es posa en joc. Enfront d'un panorama dominant que insisteix en la proliferació i banalització de la imatge, la tradició que part de l'islam va optar per la pervivència d'una pulsió iconoclasta en la qual l'imaginari no és el contrapunt del real. Per Ru'a això significa obrir un tercer espai, un camp propi de recerca més enllà dels termes inicials del projecte.

Visions d'una cultura que actualment viu la tensió entre la seva realitat rizomàtica i la pressió per implantar una versió del model global.

...
Ru'a [الرؤى visions] sorgeix en rizoma amb OVNI [Arxius de l'Observatori] [www.desorg.org] [en conseqüència comparteix amb ell la seva principal intenció: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies, utilitzant diverses estratègies: vídeo art, documental independent i arqueologia dels mass media].

En el marc de la nostra ciutat [Barcelona] i país, Visions ens proposa conèixer des de i sobre algunes de les comunitats de migrants més nombroses a la nostra ciutat: la maghrebí, la senegalesa, la pakistanesa,...i així entendre que el seu flux és fonamentalment un flux de coneixement.





Les projeccions, trobades i eventualment arxius-instal·lació es realitzaran en diversos espais autònoms a la ciutat, així com AL propi MACBA. El blog [ru-a.org] es defineix com un espai de publicació, difusió i comentari dels textos i articles que s'incorporin; així com un arxiu i una taula virtual de trobada i treball.

...

Vídeo



Visions a través d'un mitjà híbrid i de producció autònoma com és el vídeo, fora de les grans produccions comercials o institucionals; un mitjà que per naturalesa es troba molt més lligat als microcosmos socials, comunitaris o subjectius que a la visió "satèl·lit" i al "fastfood” audiovisual.



L'antic paper catalitzador i simbòlic que, en l'antic colonialisme, exercia la metròpolis, l’ exerceix des de mitjans del segle passat els mass media i la indústria de l'entreteniment: el cinema de consum i més contemporàniament els videojocs. Aquests mitjans no sols comporten l'homogeneïtzació de certs nivells de consciència, construint una “realitat-notícia” que anestesia el sentit crític, sinó que construeixen un imaginari -propi i de l'altre-; un imaginari monumental, homogeni i excloent. Una representació espectacular que “transforma el món en meres imatges i les meres imatges en éssers reals” (3).



A l'entrevista “A la Sombra de Occidente”, Edward Said il·luminava l'aspecte sinistre de “La representació, o més particularment l'acte de representar (i en conseqüència reduir) els altres, gairebé sempre comporta algun tipus de violència sobre allò representat, així com un contrast entre la violència de l'acte de representar alguna cosa i la calma exterior de la representació en si mateixa. Tant hi fa si l’anomenem imatge espectacular o exòtica o representació acadèmica, sempre hi ha aquest paradoxal contrast entre la superfície, que sembla estar sota control, i el procés que el produeix, que normalment sempre comporta un grau o un altre de violència, descontextualizació, miniaturització, etc… L'acció o procés de representació implica control, implica acumulació, implica confinament, implica algun nivell o altre d'alienació i confusió…” (4).


L’hiperdesenvolupament de la tecnologia audiovisual de consum ha comportat una nova i exponencial banalització de la imatge, una saturació d'estímuls visuals dirigits, i un vel espectacular cap altres realitats; però també ha fet possible l'accés al vídeo com un instrument gairebé quotidià de reflexió de les realitats que vivim o somiem, convertint-ho així en un mitjà autònom de creació d'imaginaris propis, facilitant l'aparició d'un discurs visual independent i en conseqüència l'accés i la difusió en rizoma de visions no clòniques.



Per això la importància, no només social o cultural, sinó personal de construir imaginaris propis, atès que és la realitat mateixa la que està en joc. Els vídeos que aquí presentem, entrellacen en la disparitat el real amb l'oníric, el comunitari i el personal, els altres amb nosaltres, més enllà dels suposats límits, visions fràgils, efímeres, o polifòniques,…

Seguint aquesta lògica incloem a autors de diverses procedències: els que produeixen al seu propi país, els que es troben en l'emigració europea o americana,... i aquells que procedint d'altres contextos i països han decidit -com a opció vital o crítica- submergir-se en aquesta altra cultura o construir-se en diàleg amb ella. Creiem que aquesta disparitat de situacions pot aportar una major riquesa a aquesta reflexió, ajudar a entendre millor la complexitat de tensions que hi ha en joc i a establir claus d'aproximació més obertes.

...

Un tret compartit: utilitzar el vídeo i el text com a eina d'anàlisi, de crítica a les realitats silenciades d'una contemporaneïtat especialment conflictiva, però també d'introspecció i exploració de la intimitat. Treballs que es mouen lliurement entre els diferents gèneres: vídeo art, assaig, documental independent,… per pensar i sentir les relacions entre individu i comunitat, les qüestions de gènere, l'etnocentrisme, el neocolonialisme, els fenòmens de migració, l'hostilitat mediàtica,...des de bases especifiques, pròpies, aportant elements comuns, però també una "alteritat" imprescindible per l'autocrítica cada vegada més necessària de l'anomenat imaginari "occidental"...

abu ali 2013
 

...

El nom Ru'a [الرؤى visions] indica no un territori i una cultura tancades, suposant que això sigui possible, sinó més aviat un flux rizomàtic, un corrent d'interrelacions i referències creuades extremadament complexes, en les què l'islàmic -en les seves derivacions culturals, antropològiques i històriques- ocupa un lloc comú.







  1. Marc Augé, La Guerre des Rêves, exercices d'ethno-fiction. Editions du Seuil, 1997.
  2. Using various strategies: video, independent documentaries and archaeology of the mass media.
  3. Guy Debord, la Société du Spectacle. Editions Buchet-Chastel, 1967 
  4. Edward Said, In the Shadow of the West. Interview with Jonathan Crary and Phil Mariani, WEDGE, 1985.