Vincent Monnikendam. 1995. Indonesia _ Netherlands. Sin diálogo 90’
Uno de las más poéticas y esclarecedoras miradas sobre la realidad colonial. Muestra las grandes obsesiones del “hombre blanco”, su etnocentrismo y su visión unívoca del progreso. Construída íntegramente con imágenes de archivo filmadas por los colonizadores holandeses en Indonesia, examina la tala masiva de árboles, la explotación del territorio, el desprecio a la cultura autóctona, la imposición evangelizadora... pero también la existencia de una cultura rica y compleja que lucha por sobrevivir y por mantener su visión y placer de la vida. Un retrato de la Indias Holandesas de 1912 a 1933. Más de 260.000 metros de filme documental en 35 mm (de nitrato) provenientes de los archivos mudos holandeses, han servido de materia prima para este documental que muestra cómo los Países Bajos administraban su colonia (Indonesia). El comentario tradicional ha sido reemplazado por poemas (retocados y a veces escritos de nuevo por el realizador) y por cantos tradicionales de la región. Monnikendam respeta la duración original de los planos y los sonoriza con atmósferas electrónicas y ambientes reales, dejando las bocas mudas y algunos ruidos fuera de sincronismo, acentuando así el “efecto histórico”.
Unfolding without narration, Mother Dao, the Turtlelike is a spare and elegant film constructed entirely from archival footage... Luminous nitrate images are set against a simple soundtrack of birdcalls, bells and murmuring voices, punctuated occasionally by native poems and songs. The film's careful construction reveals the face of systematic colonization and the effect of economic expansion on a culture. There are stunning moments: a child leaves off breast-feeding to drag on a cigarette; crocodiles are lassoed in a round-up; a strange white snow floats in the air as workers beat their way through enormous mountains of fluff. Much of the footage, shot by white Dutchmen and meant as propaganda for their colonial causes, now seems both comical and ominous - especially the recurring image of the white-clad colonialist intent on improving native culture and forcing industry forward. The natives' songs and poems, on the other hand, are full of regretful laments against hunger and the drive for profit. A quiet yet pointed journey through the past, Mother Dao is both an informative time capsule and a moving tribute to a lost world. (Rachel Rosen, San Francisco Film Festival)
Una de les més poètiques i esclaridores mirades sobre la realitat colonial. Mostra les grans obsessions de “l'home blanc”, el seu etnocentrisme i la seva visió unívoca del progrés. Construïda únicament amb imatges d'arxiu filmades pels colonitzadors holandesos a Indonèsia, examina la tala massiva d'arbres, l'explotació del territori, el desdeny per la cultura autòctona, la imposició evangelitzadora, però també l'existència d'una cultura rica i complexa que lluita per sobreviure i per mantenir la seva visió i estima de la vida. Un retrat de les Índies Holandeses de 1912 a 1933. Més de 260.000 metres de film documental en 35 mm (de nitrat), provinents dels arxius muts holandesos, han servit de matèria prima per a aquest documental que mostra com els Països Baixos administraven la seva colònia (Indonèsia). El comentari tradicional ha estat reemplaçat per poemes (retocats i a vegades rescrits pel realitzador) i per càntics tradicionals de la regió. Monnikendam respecta la duració original dels plans i els sonoritza amb atmosferes electròniques i ambients reals, deixant les boques mudes i alguns sorolls fora de sincronisme, accentuant així “l'efecte històric”.
