veure PROGRAMA COMPLET ver PROGRAMA COMPLETO _ see COMPLET PROGRAMME ___ العربية
Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols es succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Beirut o potser qualsevol altra vella ciutat amb guerra amb si mateixa. Aquí cap conflicte arriba a resoldre’s, cap paret es reconstrueix. A la ciutat foradada, els trets es senten millor. Es pot escollir entre l’exercit o la religió, o bé entre la religió i l’exercit. La dosi d’heroïna val cinc dòlars. Vaig a visitar alguns amics, i envio les meves postals. Waël Noureddine
Ara escolteu-nos. Estem assetjats, i l'olor de les explosions és a l'aire.
Explosions, i el món mirant...El que importa és que encara ens queda una mica d'aigua, de menjar, de dignitat i d’amor.
Nosaltres som aquí, on sou vosaltres?
http://www.beirutdc.org/beirutdc/default.aspx
http://www.samidoun.org/
http://v2v.cc/v2v/From_Beirut_to_.._those_who_love_us
This Smell of Sex
Danielle Arbid. Líban 2008, 20min.
http://www.facebook.com/pages/Danielle-Arbid-Films/172804196074035?sk=info
22.05.2013
MACBA
Auditori.
Plaça dels Àngels 1, Barcelona.
20h.
Prog 3 _ Des de Beirut amb Amor
Una vegada i una altra
Beirut ha de renéixer de les seves pròpies cendres i intentar
anul·lar les petjades de la seva pròpia destrucció. A través
d'anys de guerra, de destruccions i reconstruccions, Beirut es
torna, com la defineix Claudia Zanfi, una ciutat mutant.
Una ciutat mutant que en
passar de la destrucció a la reconstrucció és com si passés de
la vida a la mort, del sofriment a l'alegria i al desig de viure.
Després
de 1991, més de 15.000 edificis han estat reconstruïts, 20 centres
comercials de tipus americà, un campus universitari, un estadi de
65.000 places. Actualment, Beirut, la ciutat mutant, explica els
moviments del món globalitzat, i en particular els productes de la
nova oposició entre Occident i Orient Mitjà, que sembla haver
remplazado la polarització de la guerra freda. Multicultural,
multireligiosa, creuament d'identitats i models de vida, Beirut és
el lloc de la trasformació. Alternativament considerada com a model
o com a excepció a l'interior del món àrab, la ciutat de Beirut
és sens dubte un laboratori d'experimentació de la cultura àrab
contemporània. Entre devastació i precarietat, amb la
reconstrucció, Beirut (definida també com la “Paris d'Orient”),
es transforma en ciutat de la vida nocturna, de la diversió de la
lleugeresa. Els nous locals nocturns emergeixen al costat dels
enderrocs habitats o dels llocs de guerra. Claudia
Zanfi, Re-thinking Beirut.
Les imatges de l'estiu
del 2006 es barregen amb les imatges del llarg període de guerra
entre 1975 i 1990. Les dues realitats es confonen i els libanesos es
troben davant d'una repetició d'esdeveniments dramàtics la
interpretació dels quals es torna singular i reflexiva. A
diferència de la reacció que els artistes i els intel·lectuals
van tenir després de la primera guerra libanesa l'enfocament teòric
de la qual va tenir un caràcter més urbanista-arquitectònic,
devant d'aquesta nova situació de guerra, entre els artistes
libanesos va sorgir i es va desenvolupar una reflexió sobre el
paper de les imatges.
Aquesta
vegada es qüestionen la representació de la guerra, la qual
consideren una extensió política del conflicte. Carles
Guerra Remake libanés
En
la societat en què vivim, allí on estem acostumats que tot es pot
representar i tot té la seva cara espectacular, també
l'experiència aterridora de la guerra es converteix en material de
consum, en imatges, en sons i en múltiples formes de reproducció,
llistes per entrar i difondre's en l'atroç vòrtex anomenat Mercat.
Herman
Bashiron Mendolicchio en Beirut
Presente Contínuo.
Ça
sera Beau .
Waël
Noureddine. Líban,
200,
30 min.
Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols es succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Beirut o potser qualsevol altra vella ciutat amb guerra amb si mateixa. Aquí cap conflicte arriba a resoldre’s, cap paret es reconstrueix. A la ciutat foradada, els trets es senten millor. Es pot escollir entre l’exercit o la religió, o bé entre la religió i l’exercit. La dosi d’heroïna val cinc dòlars. Vaig a visitar alguns amics, i envio les meves postals. Waël Noureddine
La
realitat ja no és aquí per ser representada, sinó que abans ha de
ser imaginada: primer ha d’esser vista en imatges per després
emanar d'elles. A partir d'aquí com en un acte d'exorcisme alguna
cosa esclata i les visions que Waël proposa no representen ja
aquesta realitat, sinó que són un fragment d'ella mateixa. El seu
punt de partida és una ciutat ferida per la guerra, no només pel
conflicte bèl·lic, sinó per les altres guerres paral·leles que
potser l’ antecedeixen i ben segur el perviuen en el temps.
Constitueixen una deriva per les cicatrius de la ciutat, en la seva
arquitectura, en les persones que l'habiten, però també per les
cicatrius en el cos social, en la memòria o en la pulsió d'oblit,
en els seus imaginaris trencats, en els seus somnis i en la seva
voluntat narcòtica. Un del seu films July
Trip
comença amb una cita de Rainer W. Fassbinder : “We cannot make
films about war”. Certament en els films de Waël la tensió amb
allò representat es fa impossible. La representació esclata i és
el propi film el que es trenca en trossos, el que entra en guerra:
imatges de cinema 16mm i de video HDV en col·lisió, pantalla en
constant canvi de format, i textura; panoràmiques interrompudes,
oscil·lacions, repeticions, fragments de frases i poemes, records
feridors “és des d'aquest edifici (runes d'un gratacel) que uns
militants llançaven uns altres al buit”, fantasies de suïcidi
real, la cerca compulsiva de la “medicina metàl·lica” i armada.
Allí on l'exacte ritual quotidià de despertar-se,
llevar-se,..naufraga ràpidament en l'impredictible “everyday
day awakens, shave my beard, don’t brush my teeth, take some
whisky, look through the windows. You only see victims”. Waël
Noureddine en Ça
ser Beau
Així
els vídeo-films de Waël es rebel·len contra aquesta superfície
calma de la representació que Edward Said comentava. Es podria dir
que la seva càmera no captura sinó que dispara contra la pel·lícula
master i espectacular d'aquesta representació, aquella que pretén
mostrar una visió satelital i “objectiva”, aquella que
construeix diàriament l'imaginari dominant que per autosugestió
acabem anomenant realitat.
Abu
Ali en Broken
Films
From
Beirut to... those who love us
Electronic Lebanon. Líban,
2006, 6min.
Un breu vídeo, una postal
gravada el 21 de juliol 2006 durant els bombardejos sobre Beirut, que
van ser contemplats com a espectacle mediàtic, sense cap
reacció per part de la comunitat internacional. Una col·laboració
entre Samidoun i Beirut DC per expressar l'impacte de la violència.
Hola,
som al voltant de 4 milions d'habitants, aproximadament 150mil han
sortit del país. Hem estat bombardejats per 15mil míssils
provinents d'Israel. Al principi no ens posàvem d'acord en com
dirigir-nos a vosaltres. Hauríem de parlar-vos com ho fem a
l'audiència àrab?, o com a europeus?. Al final, vam estar d'acord
en què la qüestió era irrellevant, doncs en qualsevol cas ningú
està escoltant.
Ara escolteu-nos. Estem assetjats, i l'olor de les explosions és a l'aire.
Explosions, i el món mirant...El que importa és que encara ens queda una mica d'aigua, de menjar, de dignitat i d’amor.
Nosaltres som aquí, on sou vosaltres?
http://www.beirutdc.org/beirutdc/default.aspx
http://www.samidoun.org/
http://v2v.cc/v2v/From_Beirut_to_.._those_who_love_us
This Smell of Sex
Danielle Arbid. Líban 2008, 20min.
Aquest treball de la
realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una
sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, explicades
lliurement i amb luxe de detalls per amics de la directora. El joc de
veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals,
combina amb belles imatges trobades en format Súper 8 i la
foscor de la pantalla negra genera un clima de tensió eròtica en el
marc d'un llenguatge poètic.
http://www.facebook.com/pages/Danielle-Arbid-Films/172804196074035?sk=info
